El racó preferit del meu cos: Els ulls

El racó preferit del meu cos són els ulls. No pas per dins, ja que tinc problemes de miopia i astigmatisme, i sense ulleres no veig gens bé.

M’agraden per fora. Són de color marró fosc, bastant fosc.

Quan porto les ulleres posades, quasi no se’m noten, però quan me les trec, sí, i sobretot si porto les lents de contacte (lentilles) tinc els ulls negres i molt lluents. Molta gent em diu (sobretot familiars i amics de familiars) que les ulleres no em deixen lluir “aquests ulls tan bonics que tinc”, i sobretot les pestanyes, que ara parlaré d’elles.

Les meves pestanyes són molt llargues, i de vegades, si les tinc mullades i em poso les ulleres, mullo els vidres.

Quan tingui 18 anys, ja seré major d’edat i m’operaré de la vista, per no haver de portar les ulleres. Ara també hi ha una manera de no portar-les: les lentilles. Jo en tinc, i me les poso de tant en tant, el problema és que em fa mandra posar-me-les.

Malgrat tot això, em conformo amb el que tinc. M’agraden els meus ulls.